Els debats interns, a casa

Quan passi un temps i mirem enrere, ens sorprendrem del llegat i la feina feta per aquest Govern. Només cal observar les darreres lleis: l'ambiciosa reforma de l'Impost de Successions, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries o la Llei de Consultes Populars. Per cert, totes amb el PP i CiU posant pals a les rodes. Sense obviar la LEC, una llei progressista que blinda l'escola catalana amb tots els ets i uts, i tantes altres. O posar en valor l'exemplar actitud de les conselleries de Josep Huguet i Carme Capdevila en un context de crisi, donant respostes i oferint alternatives. No ens deixem enganyar pel soroll mediàtic, Déu n'hi do la feina feta!
Hi ha qui des del Govern ha apuntat els darrers dies a “la fatiga” de la societat catalana. No entraré en la qüestió de fons, si bé considero que ha quedat contestada en el primer paràgraf. Tot i així m'agradaria -i crec que estic en condicions de fer-ho- de recomanar als conseller Maragall i Castells que els debats del partit no els traslladin al Govern. Perquè això sí és un destorb i una actitud estèril. És com allò de recuperar el Grup Parlamentari propi del PSC al Congrés, qüestió que treuen de tant en tant a la palestra però que, en canvi, no traslladen als òrgans interns. Hi ha debats que, per ser presos seriosament, s'han de fer allí on on els correspon. Ho afirma qui va considerar necessari deixar de ser conseller de Governació per exercir la direcció del partit, i evitar, així, distorsionar l'acció de Govern.
Com també és vital plantar cara quan és el moment. Hi ha qui s'hagués empassat la tercera hora de castellà a la LEC o hagués estat disposat a cedir en el finançament a la primera envestida del Govern espanyol. Els debats s'han de fer on toca i és allí on cal ensenyar les dents sinó, tot plegat, no és més que un foc d'encenalls.