A Pont de Molins amb els alcaldes de l’Alt Empordà

Ahir, a Pont de Molins, vaig tenir l’ocasió de reunir-me amb una desena d’alcaldes de l’Alt Empordà. En aquesta comarca els efectes de la nevada no ha estat tan severs com al Baix Empordà, tot i així algun dels municipis afectats no va recuperar la normalitat fins dijous.

La primera constatació: el problema que s’ha generat no té res a veure amb la MAT. De fet, no puc deixar de manifestar la meva perplexitat quan s’afirma tal cosa, desoint l’opinió dels experts i el sentit comú davant la contundent imatge de 33 torres de mitja tensió que han caigut. És d’una lògica colpidora entendre que el problema no és la MAT, vilaweb.cat ho explicava divendres amb tot luxe de detalls “L’envelliment de la xarxa secundària causa l’apagada”.

No m’agradaria pensar que hi ha qui vol treure rèdits de la desgràcia aliena i aprofitar-ho, alhora, per defugir responsabilitats. Perquè aleshores no només estan enganyant la ciutadania. També estan preparant el terreny per sortejar el dret a indemnització de tots els afectats per l’apagada elèctrica. Així seria si és considera que tot plegat és la conseqüència d’una catàstrofe natural que justificaria la fallada en cadena i no pas imputable a la falta de manteniment de la xarxa elèctrica. Endesa manté que s’ha desviscut per mantenir la xarxa elèctrica impecable a les comarques gironines, invertint el que tocava any rere any, i que la seva resposta als efectes de la nevada ha estat, igualment, diligent i eficaç. Fins i tot van arribar a dir que era exemplar i que mai s’havia produït una resposta tan àgil i eficaç enlloc.

La segona constatació dels alcaldes és que la resposta del Govern no va ser l’adequada. La situació ha estat i és encara difícil. L’autopista AP-7 i la N-2 són la sortida natural i gairebé única de mercaderies cap a Europa i el col.lapse viari que s’hi va produir va ser massiu. Les comarques de l’Alt i Baix Empordà, la Selva i el Gironès concentren molta població dispersa en urbanitzacions. Però tot això no justifica la sensació de solitud, de descoordinació, falta d’informació i humilitat quan s’afirmava que tot estava sota control gràcies a una gestió impecable. Segurament toca revisar l’excés de centralització a Barcelona de plans com el CECAT o la mateixa Protecció Civil. La Generalitat està descentralitzada en la figura dels delegats del Govern i en els delegats territorials dels departaments que juntament amb els ajuntaments i les altres adminisitracions locals són molt més capil.lars i tenen més coneixement del territori i el seu estat.

Caldrà també repensar si les activitats regulades i que esdevenen servei públic poden estar només gestionades per generar guanys als seus accionistes i dividends milionaris als seus consells d’administració.La prioritat ha de ser el servei públic i els interessos de la majoria i una eficència que aquests dies ha quedat clarament en entredit.